QUÈ ÉS LA HIPNÒSI

L’Institut Erickson defineix la hipnosis com “un estat de focalització de l’atenció conscient, amb una dissociació momentània que permet accedir a habilitats inconscients, encara que aquestes siguin considerades habitualment inaccessibles”.
Al llarg del dia, sense saber-ho, estem en aquest mateix estat. De vegades, pugem al nostre cotxe a fer un trajecte habitual, com pot ser anar al treball, i en arribar a la nostra destinació no hem estat conscients del nostre viatge. Quantes vegades estem llegint un llibre del nostre interès, o veient la televisió, i el temps passa sense adonar-nos, i tampoc som conscients del que ha passat al nostrenvoltant. O, simplement, quan sona el despertador al matí, triguem uns minuts a aixecar-nos, gaudint d’un estat de màxima relaxació i benestar.
És una tècnica que ja empràven els antics egipcis, fa més de 3000 anys, com ens demostrà el Papir de Ebers. No obstant això, fins al segle XVIII no s’asseurien les bases del hipnotisme actual, amb Mesmer i la seva Teoria del Magnetisme Animal. Posteriorment, James Braid utilitzaria el terme Hipnosis, després d’assistir a sessions del magnetizador suís La Fontaine. Freud va utilitzar la hipnosis per accedir al subconscient dels seus pacients (va ser alumne de Charcot i Bernheim), però la va abandonar en desenvolupar el psicoanàlisi. Així, l’hipnosis segueix evolucionant, fins a arribar a referents actuals com Milton Erickson, William Kroger o Michael Yapko.
A Espanya tenim com un dels pioners a Santiago Ramón y Cajal, que va aplicar la hipnosis amb èxit en parts de la seva esposa. En l’actualitat, Espanya té reconeguts professionals, i podem destacar el Model de València de Hipnosis Desperta.

Mites sobre la Hipnosis

La hipnosi és una técnica de relaxació i no es produeix per cap poder especial del hipnóleg.

Un subjecte en estat hipnòtic no està dormint. Si estigués dormit no podria captar els missatges del hipnóleg i no serviria absolutament per res. En finalitzar la sessió, el subjecte recordarà amb exactitud tot el succeït, fins i tot si en un moment donat ha sonat un telèfon o un timbre.

En estat hipnòtic, un és amo de tots els seus actes. No es perd el control. Ningú farà res que vagi en contra del seu propi codi ètic o moral, les seves creences religioses, ni gens que pogués perjudicar-lo. En qualsevol moment, podria obrir els ulls i finalitzar la sessió, si no està d’acord amb el hipnóleg.

Ningú pot quedar-se per sempre en l’estat hipnòtic. L’única cosa que succeiria és que passaria a somni fisiològic, i al cap d’una estona es despertaria amb tota normalitat.

No es pot revelar cap secret, ni dir gens que pugui perjudicar a si mateix.

Una persona en estat hipnòtic pot mentir, la hipnosis no és un polígrafo.

Durant i al final d’una sessió de hipnosis, la persona sol sentir-se en un estat molt agradable, de màxima relaxació i tranquil•litat.